Menú

Galeria de projectes









Segueix-nos

Susbcriu-te al nostre butlletí
E-Mail:

                 

VEÏNAT DE CAL PERAIRE MICROXARXA FOTOVOLTAICA AUTÒNOMA AL PARC NATURAL CORREDOR-MONTNEGRE

Al Montnegre, dins del Parc Natural de Montnegre-Corredor, en el terme municipal de Sant Iscle de Vallalta hi ha diversos veïnats. Estan vinculats a l'estil de vida que es feia a començaments del segle XX.

 

La gent treballava el camp, bona part del bosc actual estava ocupat per vinyes i oliveres, i alguns vivien en petites cases a prop de les grans cases dels senyors. Aquest era el cas de Ca l'Oller i Can Vives. En el primer cas s'ha convertit en un lloc destinat a activitats de lleure i el segon cas només queden quatre parets. A prop de Can Vives hi havia el Veïnat de Cal Peraire, on esquilaven les ovelles i on vivia gent que treballava els camps dels senyors de Can Vives.

Poc abans de la Guerra Civil espanyola els seus habitants van haver de baixar cap a Cardedeu i Granollers per raons econòmiques. El veïnat va quedar deshabitat. La zona de Can Vives va ser objecte de les intencions especulatives de grups d'inversos de Barcelona, que pretenien fer urbanitzacions a bona part del Montnegre.

Per sort el projecte no va tirar endavant, per bé que la propietat va passar a les seves mans i aleshores, en no poder fer res, el veïnat i les cases de la zona inclosa al Parc Natural es van continuar degradant. Tot i que era millor així que no les urbanitzacions il·legals que es van fer no gaire lluny de Can Vives i que encara són testimoni d'una bogeria constructiva. Es pot dir que fins a finals de 1980 no hi va tornar la normalitat al veïnat. El fill d'un dels antics habitants del veïnat tornava a instal·lar-s'hi, a la seva casa Can Minguet, per a fer de pagès, en Vicenç Boher. El seu projecte era la reconstrucció i dignificació del veïnat, fer que tornés a "brillar" com comenta habitualment.

Més tard, cap els anys 90 una família de Barcelona comprava Can Badó i començava un projecte de rehabilitació. L'any 1993 en Pere Ferrer, fill de Sant Celoni, donant un tomb en "mountain-bike" pel Montnegre es va parar al camí ral que passa pel veïnat a xerrar una estona amb el Vicens Boher. D'aquella conversa en va treure que dues cases derruïdes del Veïnat, Can Roig i Can Biel estaven en venda. Una setmana després ell i jo ens havíem posat en marxa per a intentar comprar les cases, i ara deu anys més tard ja hi vivim. Aquests deu anys han estat un rosari de processos administratius i legals amb les administracions que han arribat a bon port.

L'altra part del procés és tecnològic, ja que les necessitats energètiques de les cases no estaven resoltes i tenint en compte que nosaltres volíem viure allà amb normalitat calia trobar una bona solució. Vàrem fer un pou d'aigua, que es va legalitzar, una instal·lació de gas propà amb un dipòsit enterrat i amb SEBA un projecte d'instal·lació de plaques fotovoltaiques per a disposar d'electricitat. Hi ha una anècdota relacionada amb la tecnologia que mostra els canvis que s'han produït al veïnat tot i que sigui indirectament. De les cases de Can Furriol i Can Sila no es sabia qui era el propietari. Hi havia qui ho reclamava com a seu però sense cap document que ho acredités. En Vicens Boher sabia que havia tingut com a propietari el senyor Miró-Sans, que va comprar bona part de les finques quan era president del F.C. Barcelona (i alguns coneguts jugadors també van invertir en l'aventura immobiliària), però que s'ho havia venut a una senyora italiana. Vaig averiguar a través del registre civil com es deia la senyora italiana, i va resultar que no ho era sinó que vivia a Itàlia. Tot plegat es feien aquestes indagacions per a intentar que es reconstruïssin també aquestes cases ja que hi havia famílies interessades en comprar-les per a anar-hi a viure. Doncs bé, a través d'Internet vaig trobar el telèfon de la senyora italiana, i va estar encantada en vendre una finca de la que només en tenia unes escriptures i el record que estava a un lloc on hi havia una urbanització. Li vaig explicar que la casa estava en ruïnes i que la urbanització per sort no va arribar a existir. Setmanes més tard es va vendre les cases a una família d'Arenys de Munt. I el més interessat de tot plegat és que el veïnat es va posar d'acord per a intentar disposar d'un sistema energètic comú.

Amb el suport de SEBA es va iniciar un projecte de Microxarxa gràcies a qual tots tenim llum i compartim l'energia de forma intel·ligent. Vull dir que és intel·ligent, ja que el mateix sistema regula la disponibilitat, ho fa a través d'uns dispensadors situats a cada casa. Esperem que la nostra iniciativa i el sistema energètic sigui d'allò més normal i que no es vegi com "alternatiu", ja que el que pretenem els habitants del veïnat es fer-hi la mateixa vida que es podria fer als pobles propers, ja sigui Sant Iscle, Vallgorguina o Sant Celoni.

Per cert, que els comentaris de la gent dels pobles han passat dels dubtes davant d'un intent de viure al veïnat a la sorpresa pel que és actualment.

Jordi Rodon. Soci nº 01.024

Microxarxa autònoma fotovoltaica: Cal Peraire Cal Peraire és un nucli de 6 cases agrupades que està sent recuperat en aquests últims anys després de la despoblació generalitzada en esta zona muntanyosa declarada Parc Natural. Aquest nucli depèn del municipi de Sant Iscle de Vallalta, que forma part de la poblada comarca del Maresme.

La central fotovoltaica instal·lada és de 5.400 Wp de potència repartides entre varies estructures fixades a terra i la teulada de la caseta que conté les bateries, els equips electrònics i el grup electrogen de suport.

La instal·lació disposa d'una centraleta modular amb ondulador de 7,2 kW de potencia, tres reguladores i unitat d'adquisició de dades. Les bateries tenen una capacitat de 1.500 Ah a 48 V les quals poden rebre càrrega del grup electrogen en èpoques de baixa disponibilitat solar a través d'un carregador de bateries de 50 A.

La distribució elèctrica es realitza a 230 V monofàsica mitjançant una xarxa elèctrica soterrada. També s'ha instal·lat una petita xarxa d'il·luminació pública amb làmpades d'alt rendiment i doble nivell de lluminositat en funció de les hores nocturnes. Cada casa disposa d'un dispensador per controlar el consum elèctric individual.

FITXA TÈCNICA

Nombre d'escomeses 15

Camp fotovoltaic Potència FV instal.lada 5.400 Wp

Núm i model de plaques FV 72 Atersa 75 Inclinació/orientació 55º S

Bateries

Núm elements i model 24 Powerbloc S-1500

Capacitat (C100) 1.500 Ah

Centraleta de Regulació i transformació Tensió de l'ondulador 230V Potència nominal de l'ondulador 7,2 KW

Memòria registre d'adquisició de dades 1 any

Mòdem telefònic intern sí

Dispensador-medidor 4 unitats de dispensador d'energia diària assignada de 2200Wh/dia i 2200 W de potència.

2 unitats de dispensador d'energia diària assignada de 110Wh/dia i 1100 W de potència.

Enllumenat públic

Punts de llum: 3 Model de làmpada: Sodi d'alta pressió de 70 W

Model de balast electrònic: ECOLUM EC2-27/DI

Potència nivell alt/reduït 70W / 40W

Notícies